Una de humanos

Hola a tout le monde! Ja fa temps que no dic res, però es que tampoc tinc res que dir. Ja visc en el meu novio oficialment i encara no portem ni 2 setmanes i ja estem discutint perque es un punyetero desastre i pareixc una granera en ves d´una novia. Acabem de parlar fa un rato, li he tirat el discurset de la muerte pa que s´espabile un poc i supose que ara poc a poc canviarà, ell sempre ho ha fet quan li he demanat algo i ara no podría ser menys. Hi hauran dones que llegirien açò i es moririen de la risa, pero sòc possitiva. A vorem que pasa, carabassa!!!

Altre tema es el de les relacions humanes. Cada día que ixc de la meua guarida flipe per la pata de vore la classe d´especimens que hi han pel món i que diuen ser "persones". Ixe terme tindría que revalorar-se, ja que hui en día ser persona es més valiós que la gasolina.
Pos bé, la bona cosa es que l´altre día tinguerem en la feina una reunió amb la "Jefa Suprema". En conclusió: molt de discurs polític, molta paraula, pero estic segura de que ni ella s´enrecorda de res del que parlarem, més que res, perque sols s´enrecordarà del que ella va dir solament i que tot seguirà exactament igual que abans però amb el nostre consentiment.
Me vaig quedar molt perpleja perque es una persona que quan parlava sols falta que s´escorrega sentint-se i quan parles tú, te la mirada d´estar pensant en la correguda que s´acava de pegar. Una passada, vaja. Tan EGOOO que dona asco. L´única cosa que la definirà en el ninxol es "JO". I l´altra part tot el que ens va dir. Pa morirrrr-seee!!! Què es el que diuen els meus companys, que pa ser Policia encara tens d´estudiar algo, però per a ser Alcalde no fa falta ni mitja patà!! Ayyy mare!!