Hola corazones, ya estoy aquí. Pues com m´he comprat una tauleta dels xinos kudeiros (els de Galicia) ja puc escriure en el saló i no fa falta que estiga gelant-me en le quarto.

El que deia l´altre dia de que el meu novi es un desastre ja està sol.lucionat. Ara es un desastre encubert i escaqueing, però ho fa, que es el més important. Pobret, se porta de lo més bé en mí i jo ací, al seu costat, criticant-lo, quan si ell se possará a parlar de mí, maretaaaaaaaaaaa!!!

Ara, cada vegada veig que queda menys per a anar-me´n d´ací i tindre un mes i mig de vacances i en febrer cap a Avila. Tinc molta curiositat per saver el que em pasarà, no per res, sinò perquè allí estàs compartint habitació amb 2 xicones més i me pot ixir bé o granota i jo tinc molta paciència pero quan deixe de tindre-la s´acabat per a tota la vida vital.

Altra és el menjar. S´acabat el pernil, l´arròs caldòs o al forn, les tortaes de la mamá. Ayyyy que patiment tinc damunt. I son, passarè son jo Senyor, jo que me podría tirar 12 hores dormint i ara ho faig una vegada a la setmana, allí hi ha horari fins els diumenges. Bueno, suposse que el que vol algo, algo li costa. Ja vos contaré.

Hui he anat de dinar en la family i em decidit que anem a cridar-se a lo xino. Ma mare es Losa, Lola, Gemal, Elena, Miguel, etc. Qui no té ele no xuga. Histories de familia, vaja. Ens em rist un rato llarg, menys ma uelo que ens mirava en cara rara,jeje!!

També he anat al gimnàs, ja que tenim l´exam de cinturó el día 25 i estic quasi igual de nerviosa que en l´examen d´opossició, je, cagate lorito, que tontería, però bueno, ací zoy yo.
Ha vingut la dona i el xiquet del mestre i els he fet una foto. Ale, Vincent, for you.
Les altres es per a que les veja el meu germà i que veja que estem tots bé!! Jouuuu, el iaio está de patriarcaaaa!!!