El Hapkido i jo

Erase una ves, una xicona que volía saber defendres i tindre un poc més de força i es quedà en les ganes. Pos aixó, jo crec, que deu ser cosa de sexe (no de tindren més o menys) sino de ser home o dona. Que no, que no hi ha manera de pillar i tècnica a la primera i tots els demés xics que van a classe en mi si que ho fan, la majoria. No sé si es que quan vaig a classe em quede atrapà en el meu món i no preste la suficient atenció o es que el meu cervell femení no me permeteix agafar ixes coses a la primera. Es com els mapes, primer em perc i me trove, a la segon vegada també i a partir de la tercera ja trove el lloc per a sempre jamás. Diría unes cuantes coses més del conductisme masculí en aquest tipus d´esport, però com visc en un home, trevalle sols en homes i vaig al gimnàs i son sols homes ho tinc ja normalitzat i no tinc res que dir a l´assumpte. Ara, crec que totes les dones d´aquest món mundial deurien anar a ensenyar-se a defendres un poc, simplement per a anar més segures per esta vida de perros, encara no entenc perque vaig jo sola. El gimnàs es l´Al-moo-kwan de Sueca, el mestre Vicent Fornés i les classes son amenes, movistars i orange, el que vulgues. Val la pena anar, sobre tot pel mestre i els companys. Ací deixe unes quantes "afotos" pa la vostra deleitació visual.

FRASERIO FAMILIAR: Hui m´he comprat un bono lus. (by ma uela).